Ballester Gómez, X. (2024), en su interesantísimo artículo Arabismos comunes en el valenciano [pre]jaimino, recoge este étimo de la siguiente forma:
assut.— Voz valenciana, no catalana (43), compartida con otras hablas peninsulares bajo diversas formas: açuda, açude, açurde, azú, azud, azul, azut, zute, zut… y con fértil derivación románica: açudada, açudagem, açudar, assuter… (Corriente 1999, 91 s. açude: «del and. assúdd > cl. sudd»). Término de sentido técnico perteneciente a la esfera semántica de lo agrícola y más específicamente al regadío: ‘represa – dique de contención’. Voz introducida en el romance peninsular sin duda en época prejaimina y al menos desde el s. XI, correspondiendo probablemente la primera documentación a la confirmación por Pedro I en 1096 (44) de una donación al monasterio de San Ponce de Tomeras (Languedoc, Francia), si bien en el caso valenciano y en sede teorética no podría excluirse una copia desde algún habla románica. Quizá la voz esté en el segundo componente del topónimo Burjassot, aunque la opción de ver aquí el término arábigo para ‘azote’ (Corriente 1999, 90 s. açou/ite: «del and. assáwṭ > cl. sáwṭ») y no ‘represa’ (assúdd) sea considerada preferente (Barceló 1983, 130: «/búrj as–sáwṭ/ “la torre de l’assot»). Coromines (1980–95, I 460 s. v.) enmarca en el s. XIII el primer testimonio de la voz (çut): «la forma açut ja hagué d’existir d’hora en el S. XIII». Es voz, desde luego, ya presente en el valenciano doscentista (45), en Costums de Tortosa (Oliver 1881, 394 r 1: «nores, cuts, e cequies») y en el Vocabulista (Schiaparelli 1871, 80: «Obex»). Aunque con baja repercusión en las fuentes lexicográficas (46), sí tiene histórica presencia textual y toponímica.
(43) COROMINES 1980–95, I 460 s. assut: «mot propi de les zones valencianes i de les Riberes de l’Ebre»; VENY 1998, 110: «assut, pressa d’aigua».
(44) UBIETO 1951, 242 r 24 a 1096: «zude dedit abbati [...] capellaniam de zuda»; SÁNCHEZ 1995, 63 r 25 a 1165: «ita sit quod açut»; UBIETO 1966, 24 r 11 a 1187: «illa azud et aqua et cequia [...] illa cequia et azud»...
(45) GUINOT & AL. 2008, 287 r 73 a 1282: «la çut de la cequia»; FURIÓ & GARCÍA–OLIVER 2007, 110 r 94 a 1296: «açut, almenara, roill», 111 r 95 a 1296: «açut, almenara, cequia», 465 r 538 a 1296: «laçut de Benaguazir»...
(46) POU 1580, 28: «Lo açut, o reſclóſa»; MAYÁNS 1787, 3: «AÇUD», 35: «ÇUD, AÇUD»; SANELO 1827, 77: «Açut. Azud» y 275: «Reclosa, ò açut. Dique ò azuda»; ALCOVER & MOLL 2001/2, s. v.: «Fon.: asút (Castelló, Val., Xàtiva, Alacant, Novelda)»; LÓPEZ 2017, 364 c 2 s. v.: «Presa chicoteta».